the homes of my life

I worked, to get a life
I got a job I liked
I happened to find a house
Which was big enough, cute, had a big garden
With many different passages, flowers of all kinds
The house was well equipped with all kinds of tools
To paint, to write, to entertain myself in endless ways
With a stunning sea view.

I built that house with people of everlasting trust
Who were always invited, though they lived far away

So everyting else was forgotten, cause I had all I wanted
But the climate surrounding the house is not that good.
We have huge sea storms, hurricanes...
And though the house is very well built, we have to repair it once in a while
And it's aging fast.

This meant that I had to stay in the house a lot
And I realised that I was losing track of what happened on the streets
Though I didn't care much
But one day, after a huge storm that destroyed the garden
I had to go to shops to buy all the necessary things to repair it
And I liked going there, talking to the sellers...
I realised that there were some things out of the house which were worth paying attention to
And I got out to the streets and squares

First, I went to the many attractions of the city; the baths, the sport clubs
And then I went just to the square
And found nice people in the neighbourhood
Interested in building a place to stay for all of us
So I'm building that for us and everybody who wants to come to our tribe

Though I'm so happy in our own house
Money is running out
The house is aging
And though the foundations are strong,
I might find myself on the streets one day.
With people I met on the streets
I built homes in the air
They were astonighinghly pretty and cute, but impossible to be constructed

So I'm trying to build another house
In a less changing environment
But I'm still in the foundations
They are quite strong, but I still don't know if they will be enough
To build a fine and welcome house
Or just a shack to refuge when hard times come

In the meantime, near the place I go
When the house is under repair
I found out that there is a village I didn't know about
With people also trying to build a common house
And I begun to help them

I don't have that beautiful job anymore.
But I'm going to other houses and they like what I do.
So I will see out if that works.

And I'm building all this, again, with those people I trust the most
Keeping track of it
Though from far away.

la plaça del poble

He tornat a la plaça.
La meva plaça, la nostra plaça,...
La de tots
Els que compartim l'amor pel poble
Per la vida
Per un món millor

Càlida conversa
El temps s'atura... no hi ha cap pressa
Envoltada per tres muntanyes;
El Cadí majestuós
El Cadinell...
I el Catarro...

Al MEU poble, l'únic que sento com a meu.
A la plaça del poble, on es remouen consciències
On es creen idees
Per fer un món millor...

Bon viatge! Em vau dir tots amb un somriure
A la plaça del poble...
Però no marxo de la plaça
Estic allà, dia rere dia
Intentant fer un món millor.

Lliscar

Llisca el llapis pel paper
El patí sobre el gel
El cos sobre l'aigua
Els dits al teclat

Flueixen les fonts
Els rius
Els mars
Els peixos...

Per fluir cal lliscar...
Però què més cal fer perquè brolli vida?
Quan alguna cosa flueix, brolla de vida.

something...

Something...

Unreal, annoying, happy-feely...
That gives my hopes up
It also gives my hopes down
Confuses me

It came very deep
It's also just a scratch
It's mind, and body, connections
That are scary
And you deny

Eyes, thoughts, creativity, perception.
Feelings, sensitivity
Deja vu
Likes and dislikes

Thoughts keep appearing,
though in a different form
Is this something?
I wish I could leave it here
Cause it's no good for me
Or for others I love

It was up in the sky
Now it's coming down to earth
But it's still deep
And also, just a scratch
A little wind that moves the pieces
of the domino of my life
But it is not strong enough to tear them down
And leave an empty piece of paper

What has been written is coming out
Saying hello
It might get illustrated
But it will not erase what has already been there
Written deep in skin

Though I'd like to have the blank paper
To write without any pain
It's unreal...
I have to accept pain as a part of life
Of love
And grow up... just as I ask of you

But you have given me a road map...
Of my creativity...
Of perception
And I will follow it
As far as the north fjords go
In solitude
Though imagining you are there
Every step of the way

aniversari

Tothom era allà. Totes les esperances i cadascú de nosaltres, únics, amb els nostres passats, érem allà. Jo parlava; parlava per tots, però volia que tu em sentissis. Que t’emocionessis amb mi. Quan vaig aixecar la vista, et vaig veure... emocionat, somrient. La resta de cares de la multitud estaven difuminades, com en una fotografia desenfocada. Només hi eres tu, el teu somriure i la teva mirada brillant. I així, el món es va aturar i una imatge més per als records inesborrables.

salvar... altre cop

Aquest cop sí que veig una brillantor en els teus ulls i un somriure quan et dic que fas alguna cosa bé. T'amagues darrere d'una façana, que pot implicar més que una façana, però en realitat ets un ratolí que ho rosega tot perdut entre gats.

Els fas bufar, esgarrapar i mossegar, però tu segueixes entestat en ensenyar les dents. I això que estan tips i l'únic que volen és deixar-te en pau i que corris, lliure, sabent que no xocaràs amb un mur pel camí. Però com no saben com retirar els murs...

M'has dit una frase, de les més cruels que he sentit mai. Aquesta frase m'arrossegarà dies i dies...

Un crit de desesperança,...

conte

Hi havia una vegada...

Una aprenent de la dama de la cort del regne del Saber. Era voluntariosa, i cada dia complia estrictament amb les tasques que se li encomanaven. Un bon dia, li van encarregar que anés a comprar menjar, ja que la criada habitualment feia aquestes tasques s'havia posat malalta, i així ella sabria també què havia d'encarregar quan vingués la nova criada.

Quan va anar a la botiga, es va trobar molta cua. Avorrida, va mirar les parets de la botiga i encara que eren senzilles, estaven prou netes. La gent que la precedia, en canvi, no va poder deixar de notar que vestien parracs, deixaven anar ferum i arrossegaven mirades i cares llànguides. Anava observan que passaven una llarga estona parlant amb la botiguera; quan finalment marxaven, duien les bosses plenes i una cara somrient. Així, un darrere l'altre.

No va poder evitar parar l'orella quan ja va ser a prop del taulell. La botiguera els recomanava les millors carns, els feia algun descompte si tenien problemes per pagar i els preguntava sobre el seu estat i el de la seva família. Un senyor que tenia problemes amb la seva filla perquè no volia casar-se, va acabar entenent que potser el millor pretendent encara no havia sortit i va quedar en que quan la carnissera trobés un noi de bon veure i mereixedor de la nena, li diria perquè l'acompanyés a comprar.

L'aprenent es va acostar al taulell, li va donar la llista i va exigir que sisplau, li donés les carns de millor qualitat, ja que eren per la cort del rei Saber. La botiguera li va dir que així ho faria, però amb dues condicions: una, que sisplau en repartís un tros d'amagat entre els captaires que rondaven el castell i dues, que quan volgués carn dolenta, que tornés a la botiga. L'aprenent es va estranyar: carn dolenta? i per a què l'he de voler, si és dolenta? La botiguera li va respondre que parlés amb els captaires i que al cap d'un temps ho descobriria.

L'aprenent, d'amagat, es va guardar un tros i encuriosida, va fer el que la botiguera li havia demanat. Els captaires li van estar molt agraits i ella, com que no sabia de què parlar, va començar a ensenyar-los les lliçons d'etiqueta que havia aprés. Els portava la roba que sobrava i que podia arreplegar del palau, els explicava històries i els arreglava.

Un dia, el rei la va cridar. Sorprés pel que havia fet, la va ascendir i li va encarregar que treballés per la primera Dama. Ella, contenta, va començar, però es va adonar que no tenia temps per fer tot el que feia abans i que havia d'atendre els capricis de la gent del palau.

Poc a poc, es va anar entristint, ensopint i enrabiant. Ella podia fer coses molt més valuoses que el que estava fent! Aquell dia li van tornar a encarregar la compra, ja que hi havia un banquet molt distingit al palau i algú que hi entengués molt se n'havia de cuidar personalment que tot fos exquisit; aleshores, es va recordar del que li havia dit la botiguera i així ho va fer: va comprar la pitjor carn que podia haver-hi.

El rei la va despatxar. Va aconseguir un lloc per dormir en unes quadres i va començar a treballar ensenyant als fills del granger: d'aquesta manera es guanyava un sou baixet i roba neta. Sobretot, però, tenia temps per anar a la plaça i parlar i entretenir els captaires.

Un dia, el rei la va anar a buscar: li va demanar que tornés, que tenia problemes de motins i que creia que si ella tornava a fer la feina que feia abans es podrien resoldre; ella va declinar l'oferiment, però li va proposar que fos el lligam entre el palau i els captaires a canvi d'uns diners, però ella viuria en un altre lloc, diferent del palau.

I és que quan has sortit al carrer, resulta impossible tornar al palau.