Els moments i sentiments nous, forts, es barregen, però miraculosament m'he tornat forta, capaç de fer-los front... simplement amb una mica d'ajut. No espero recolzament... sé que el tinc, pel senzill fet d'haver viscut el que he viscut i amb qui ho he viscut.
El meu recolzament sóc jo mateixa i les meves experiències, que són prou singulars i prou importants com per constituir una base sòlida des d'on tenir la valentia i la decisió per a donar el proper pas. Aquestes experiències, però, han d'augmentar... a partir sobretot del meu lideratge i la meva imaginació. Només tinc un desig: el que sigui capaç de crear, que sigui prou bo com per dur-ho a terme.
Res més que el buit que sento molt al fons de les entranyes m'hauria d'importar, però m'importen moltes coses, molt singulars, que ocorren a la vegada i sense descans, una rere l'altra, o simultàniament... aquestes experiències seran la base d'una vida.
I això ho he fet i ho estic fent perquè he estat capaç de superar algunes pors i d'intentar que d'altres no em limitin...
En seguiré sent capaç. Si tu no n'ets, el resultat serà una predicció auto-complerta; marxaré lluny, molt més lluny que tu però simplement perquè no has volgut acompanyar-me, perquè has tingut por d'acompanyar-me. I tothom qui em vulgui acompanyar en aquest camí mentrestant, és i serà ben rebut. I valorat...
Mentre que tu acabaras sent un altre dels "podria"... llàstima, però. M'agradaria, ara mateix m'encantaria que fossis el que "pots".
Per què escric, de Georges Orwell
Fa 10 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada