Quan parlem d'una persona excèntrica, habitualment et ve al cap la imatge d'algú que viu molt el ser ell mateix, que passa el dia fent coses no massa habituals però es manté dins d'una normalitat.
Per exemple; perosnatges com Sherlock Holmes, el doctor House d'avui dia o altres de similars... personal habitualment intel·ligent, perspicaç, que entén massa bé el món però paguen un preu molt alt per això; es dónen a si mateixos. Habitualment solters, no hi ha cap dona que els aguanti, o no en volen cap.
Les dones excèntriques, en canvi, solen ser personatges com Marilyn Monroe, Greta Garbo d'antuvi... quina diferència d'estereotip oi? fins i tot en l'excentricitat som masclistes...
Per sort, avui dia hi ha persones com Empar Moliner o Lucía Etxebarría que ens mostren, com a mínim a través dels seus textos, que el concepte de l'excentricitat (en el millor dels sentits) no és exclusiu del génere masculí o de dives del passat i que inclou la intel·ligència i el llenguatge en la definició de dona excèntrica. A més, nosaltres tenim la capacitat de ser felices.
Per això,... un brindis per les dones solteres, que viuen la seva vida, que es dediquen al que els agrada, perspicaces, que entenen el món més del que sembla i que, a més, saben aprofitar-ho de la millor manera possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada