ulls

"Els ulls són el mirall de l'ànima". Qui no ha sentit mai aquesta frase?

Poden denotar tristesa, decepció, fredor, feblesa o poden indicar, de vegades, què has patit a la vida. Al metro es poden trobar molts exemples d'aquests ulls i de cares desencaixades, estressades...

També, si ens hi fixem millor, ja coneixent una mica a la persona, poden indicar que guardes un secret perillós, poden indicar que portes una cuirassa de duresa, poden denotar que cuidaràs de qui se t'acosti, que tens confiança en tu mateix, que ets més o menys profund del que sembles,...

En determinades situacions, també es pot distingir fins a quin punt desitges alguna cosa, que aniràs a totes per aconseguir el que sigui i el grau de concentració que tens, mesclat amb el nerviosisme.

Allò de que la mirada no menteix,... és fals, i els actors ho demostren cada dia. De tota manera, no menteix sempre; si coneixem a la persona i estem oberts a que ens digui el que vulgui, podem notar si hi ha enamorament, o que no.

En quant a l'aspecte extern, hi ha aquells ulls marrons clars, de color mel, hi ha ulls que canvien de color, especialment els de color clar, que fluctuen entre verd, blau i grisós, segons l'època de l'any... hi ha ulls clars amb taques fosques...

I hi ha ulls que creia que eren una fantasia i que, de cop, me'ls he trobat davant: "eren ulls de color castany, amarats d'una lluïssor verda. Penetrants, d'escodrinyada molt intensa. Notaves com si, darrere seu, hi hagués un pou enorme, curull de les edats del record i de rumiaments llargs, constants. Però la seva superfície guspirejava amb el present: com el sol que brilla al fullam exterior d'un gran arbre o a les ondulacions d'un llac molt profund. Era com si una cosa que es considerés a si mateixa com adormida, s'hagués desvetllat i t'observés amb la mateixa atenció amb què havia ponderat els seus afers interns durant anys incomptables" (adaptat del Senyor dels Anells, de Tolkien).

I jo afegiria: no només que t'observés, sinò que posés a la teva disposició tots els seus records, tota aquesta saviesa que havia anat acumulant al llarg dels anys, que estava cansada, molt cansada... de guardar secrets, d'atendre, d'amagar-se... que per fi, pot demostrar la seva complexitat i els milers d'emocions que denoten els ulls, tenint la seguretat que no passarà desapercebuda i que algú li donarà sentit.