mentides

De vegades, les mentides ens alliberen... de nosaltres mateixos, de la vida, d'altres persones, del control, de... però ens impedeixen arribar a les arrels dels problemes, ens impedeixen ser eficaços. Sempre seràn provisionals, tot i que hi ha provisionalitats que poden durar anys o fins i tot tota una vida...

enveges

"Digues estratègies per afavorir la pau en el món". Algú que conec, quan tenia 17 anys, va dir: "Que la gent donés prou com perquè tothom tingués suficient".

Em va impressionar, i crec que aquesta persona ha seguit aquest lema durant tota la seva vida. I per això, ara és culpable. Culpable d'oferir aprenentatges gratuïts a molta gent, culpable de gaudir donant, culpable de solucionar problemes de manera satisfactòria per a tots,... i tot succitat per l'enveja d'alguns, tant de les capacitats com de la influència.

El que hi hagi en el fons de tot... sona a enveja... enveja perquè no tenen prou empatia com per gaudir de les sensacions de quan algú aprén al teu costat. Això és feina, i prou. Soncs em sap greu dir-ho però aquesta "feina extra" ha fet passar, en moltes persones que conec, del títol teòric a l'interés i el gust autèntic per la professió... de les parets d'or de la universitat a la dura realitat dels barris més abandonats... i ha fet que aprenguéssim i gaudíssim més d'això que dels salons ajardinats i comfortables d'on veníem.

Les persones que han suscitat aquests canvis, des d'avui, mereixen el meu despreci més absolut. Això és tot.