Hi havia una vegada...
Una aprenent de la dama de la cort del regne del Saber. Era voluntariosa, i cada dia complia estrictament amb les tasques que se li encomanaven. Un bon dia, li van encarregar que anés a comprar menjar, ja que la criada habitualment feia aquestes tasques s'havia posat malalta, i així ella sabria també què havia d'encarregar quan vingués la nova criada.
Quan va anar a la botiga, es va trobar molta cua. Avorrida, va mirar les parets de la botiga i encara que eren senzilles, estaven prou netes. La gent que la precedia, en canvi, no va poder deixar de notar que vestien parracs, deixaven anar ferum i arrossegaven mirades i cares llànguides. Anava observan que passaven una llarga estona parlant amb la botiguera; quan finalment marxaven, duien les bosses plenes i una cara somrient. Així, un darrere l'altre.
No va poder evitar parar l'orella quan ja va ser a prop del taulell. La botiguera els recomanava les millors carns, els feia algun descompte si tenien problemes per pagar i els preguntava sobre el seu estat i el de la seva família. Un senyor que tenia problemes amb la seva filla perquè no volia casar-se, va acabar entenent que potser el millor pretendent encara no havia sortit i va quedar en que quan la carnissera trobés un noi de bon veure i mereixedor de la nena, li diria perquè l'acompanyés a comprar.
L'aprenent es va acostar al taulell, li va donar la llista i va exigir que sisplau, li donés les carns de millor qualitat, ja que eren per la cort del rei Saber. La botiguera li va dir que així ho faria, però amb dues condicions: una, que sisplau en repartís un tros d'amagat entre els captaires que rondaven el castell i dues, que quan volgués carn dolenta, que tornés a la botiga. L'aprenent es va estranyar: carn dolenta? i per a què l'he de voler, si és dolenta? La botiguera li va respondre que parlés amb els captaires i que al cap d'un temps ho descobriria.
L'aprenent, d'amagat, es va guardar un tros i encuriosida, va fer el que la botiguera li havia demanat. Els captaires li van estar molt agraits i ella, com que no sabia de què parlar, va començar a ensenyar-los les lliçons d'etiqueta que havia aprés. Els portava la roba que sobrava i que podia arreplegar del palau, els explicava històries i els arreglava.
Un dia, el rei la va cridar. Sorprés pel que havia fet, la va ascendir i li va encarregar que treballés per la primera Dama. Ella, contenta, va començar, però es va adonar que no tenia temps per fer tot el que feia abans i que havia d'atendre els capricis de la gent del palau.
Poc a poc, es va anar entristint, ensopint i enrabiant. Ella podia fer coses molt més valuoses que el que estava fent! Aquell dia li van tornar a encarregar la compra, ja que hi havia un banquet molt distingit al palau i algú que hi entengués molt se n'havia de cuidar personalment que tot fos exquisit; aleshores, es va recordar del que li havia dit la botiguera i així ho va fer: va comprar la pitjor carn que podia haver-hi.
El rei la va despatxar. Va aconseguir un lloc per dormir en unes quadres i va començar a treballar ensenyant als fills del granger: d'aquesta manera es guanyava un sou baixet i roba neta. Sobretot, però, tenia temps per anar a la plaça i parlar i entretenir els captaires.
Un dia, el rei la va anar a buscar: li va demanar que tornés, que tenia problemes de motins i que creia que si ella tornava a fer la feina que feia abans es podrien resoldre; ella va declinar l'oferiment, però li va proposar que fos el lligam entre el palau i els captaires a canvi d'uns diners, però ella viuria en un altre lloc, diferent del palau.
I és que quan has sortit al carrer, resulta impossible tornar al palau.
