dilluns, 11 de febrer del 2013

creativitat

Els moments i sentiments nous, forts, es barregen, però miraculosament m'he tornat forta, capaç de fer-los front... simplement amb una mica d'ajut. No espero recolzament... sé que el tinc, pel senzill fet d'haver viscut el que he viscut i amb qui ho he viscut.

El meu recolzament sóc jo mateixa i les meves experiències, que són prou singulars i prou importants com per constituir una base sòlida des d'on tenir la valentia i la decisió per a donar el proper pas. Aquestes experiències, però, han d'augmentar... a partir sobretot del meu lideratge i la meva imaginació. Només tinc un desig: el que sigui capaç de crear, que sigui prou bo com per dur-ho a terme.

Res més que el buit que sento molt al fons de les entranyes m'hauria d'importar, però m'importen moltes coses, molt singulars, que ocorren a la vegada i sense descans, una rere l'altra, o simultàniament... aquestes experiències seran la base d'una vida.

I això ho he fet i ho estic fent perquè he estat capaç de superar algunes pors i d'intentar que d'altres no em limitin...

En seguiré sent capaç. Si tu no n'ets, el resultat serà una predicció auto-complerta; marxaré lluny, molt més lluny que tu però simplement perquè no has volgut acompanyar-me, perquè has tingut por d'acompanyar-me. I tothom qui em vulgui acompanyar en aquest camí mentrestant, és i serà ben rebut. I valorat...

Mentre que tu acabaras sent un altre dels "podria"... llàstima, però. M'agradaria, ara mateix m'encantaria que  fossis el que "pots".