En la societat actual hi ha una lluita que encara està per aconseguir en molts països i fins i tot no tant lluny de casa nostra com ens pensem, que és la lluita per la supervivència. Tot i així, n'hi ha una altra, potser més dura perquè hi tenim menys experència: la lluita per l'autorrealització.
La crisi que vivim no és només econòmica. És una crisi de valors, educativa, d'enfrontament de models de vida, psíquica, d'obsessions i de trencaments de somnis.
És en aquest context on la desesperança es pot apoderar de nosaltres; cal buscar solucions creatives, però de vegades no es pot i els canvis vertiginosos no desitjats ens obliguen a triar camins o a acomodar-nos a solucions no desitjades.
A més, moltes vegades sense entendre els motius pels quals no es poden realitzar alguns somnis, quan havia estat tant fàcil... Abraxas ha perdut el seu saber, Tanit busca i troba però no té armes per a lluitar contra l'amor autèntic, perquè ella ho és i ho sent així. Li han fallat, s'ha fallat a sí mateixa. Falta de recursos, de cohesió d'oportunitat, manca de coherència en les diferents persones que han de realitzar el somni.
Tot i que es perdona, es perdona per no fer mal a més gent innocent, encara que això hagi suposat renunciar a una part molt important de sí mateixa. Vital.
Quin camí queda quan has recorregut camins que ni tan sols apareixien en els teus somnis? Què pot tornar-te a fer viure quan has perdut tota la capacitat de tornar a estimar, perquè, com diu l'Elliot, quan estimes de debó t'adones que només pots prometre que sempre seràs allà amb coneixement de causa una vegada a la vida? quan hi ha tantes paraules, imatges, records, emocions lligades a una història en cendres, sense saber per què està en cendres i sense saber com reprendre el camí fàcil amb realisme?
10 sense Gabo
Fa 2 dies
