Vora el mar... les gotes em parlaven. Era un missatge per a mi només.
Em deien... regula’t com jo: vaig endavant, endarrere, xoco contra les roques... però sempre torno al mateix lloc, en un flux constant i amb el mateix xiuxiueig agradable.
El mar, que em deia: troba el teu punt de tornada i tot anirà bé.
Si no, com creus que jo puc erosionar les roques? Com creus que torno a la calma després de la tempesta més ferotge? Com creus que conservo el meu gust característic de sal? Com creus que vaig poder ser l’origen de la vida? Com creus que puc amagar tants colors i formes diferents sota meu, en llocs tant secrets com recòndits?
Estàs feta de la mateixa substància que jo... vine amb mi, jo et cuidaré i et bressolaré amb el meu xiuxiueig incessant i constant. Jo t’ajudaré a erosionar aquestes roques que s’interposen en el teu camí. Jo t’ajudaré a, quan la roca sigui massa gran, tornar enrere amb un moviment elegant i sinuós. Jo descarregaré la teva fúria amb tempestes que faran tremolar el més valent.
Però jo no treballo depressa; necessito temps i la bondat de la lluna al meu costat.
La lluna també afecta a la marea, está comprobat. Si cualque cosa es certa es aquesta: tot en aquesta vida es un flux de anada i tornada. O com deia en Brandon Lee: no plou eternament... :)
ResponEliminaNo havia llegit el teu post però té certa relació amb el ùltim que he escrit. De diferent manera, parlem dels cicles i els esdeveniments de van transformant la nostra vida.Tú has agafat un estímul de la natura per inspirar-te i jo un altre. A tu t´ha quedat més romàntic i a mi més místic. Seguim formant un bon tandem,malgrat la distància, no ho trobes? ;)
ResponEliminaAviam si podem fer allò que em vas proposar.
Una abraçada ben forta
Sí, hem de fer-ho... i penseu sempre que hi ha un punt de tornada... i jo puc ser part d'ell
ResponEliminael mar ens parla amb el ball de les ones
ResponElimina