Poesia

Mar amb olor de llessamí...
Teixit per les ones
Que bressolen el teu destí maragda

Els sentiments ballen
Perduts, disseminats, com gotes d'aigua que s'escolen a la mà dels empobrits
Que no poden guardar ni un pedaç de la seva frescor
Perquè tot és buit, només s'omple del que els diuen
Que han de ser, que han de fer

Però els fils es llancen.
En diferents direccions...
Alguns són més gruixuts, altres més prims...
Però tots contenen una part de mi
Que disperso per la immensa mar...

I cal que es tractin amb cura
No es trenquen fàcilment
Fa mal quan es trenquen
Però si no es cuiden es desgasten
I poden arribar a trencar-se per desgast
I si és així no hi ha manera de reparar-los

Però tinc una font inesgotable
De fils que teixeixo i llenço
A qui vulgui agafar-los i cuidar-los
Els que ja hi son estiren, encara que només sigui d'una banda
I fa mal.

Però el salar turquesa cura...
Esguardat per l'astre de la vida
I la perla de la nit.