perdre's

Perdre's en la boira...
En l'alcohol...
En la desesperança...
En el desig...
En el present...
En el futur...
En el carrer...

Pot ser fins i tot normal. Què podem fer perquè no estigui tot perdut, quan, des del naixement, estàs sentenciat, però no ho pots demostrar a ningú, perquè ningú valora la importància de l'afecte, de la imitació, de l'exemple... com a prova irrefutable de l'èxit d'una persona.

Aleshores, només la teva capacitat de trobar-lo en altres llocs et pot salvar. Si no, els teus ulls es tornaran freds i durs, poc empàtics... trobaràs gust en que la gent et tingui por, en humiliar, en viure del no res... perquè és l'única manera que tens de sobreviure, l'única en que se't valora. I poc a poc, aniràs perdent aquell somriure i aquells ulls innocents que tenies quan algú et posava la mà a l'espatlla. Només et quedarà el que vas tenir quan vas néixer. Res. Però tu no ho veuràs i intentaràs fer veure que això que et passa és el millor. Per això... m'agradaria poder-te salvar. Però no sé com.