Les novetats ens enceguen; però amb cada nova novetat es veu també un món més buit. Va aparèixer la televisió; tothom la volia, tothom la cobejava. Quan això s'ha generalitzat, s'han perdut les històries orals, el caliu dels menjars diaris i la qualitat de l'entreteniment, tot i que mai ha estat gaire òptima, en els darrers temps ha arribat a límits poc imaginables en algunes cadenes (d'altres, per sort, es salven i intenten fer séries i programes de qualitat).
En el cinema, es van substituir els guions, els arguments històrics i les interpretacions que emocionaven per efectes especials cada vegada més espectaculars i que dominen les històries i els guions, de manera que aquests venen condicionats per la capacitat dels ordinadors i de la tecnologia. Els guions, que han acabat sent meres reproduccions que pretenen ser enginyoses de la trista capacitat narrativa de la societat.
Tot i així, demanem més realisme; pantalles planes, efectes 3D... demanem realisme per als somnis d'altres, que en diem professionals, i se'ns ha oblidat com somiar i com imaginar a nosaltres, o com persistir per fer realitat els nostres propis somnis.
Llegint Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal
Fa 19 hores
Es un fet que tot hi retorna. Les bones histories tornaràn, quan la gent es cansi de tanta explosió i de tan “realisme digital” (quina contradicció, ¿no?). S’ha de tenir paciencia. Amb el temps, els espectacles colorits y exagerats deixarán de donar rentabilitat, i no hi haurà mes remeï que resucitar el bon guió (perdona les meves rucades ortográfiques, els accents i similars, no estic acostumat a escriure en catalá).
ResponEliminaQue "el boss" (com diria en Flanagan) t'escolti!! (més ben dit, et llegeixi...)
ResponElimina