Aquest cop sí que veig una brillantor en els teus ulls i un somriure quan et dic que fas alguna cosa bé. T'amagues darrere d'una façana, que pot implicar més que una façana, però en realitat ets un ratolí que ho rosega tot perdut entre gats.
Els fas bufar, esgarrapar i mossegar, però tu segueixes entestat en ensenyar les dents. I això que estan tips i l'únic que volen és deixar-te en pau i que corris, lliure, sabent que no xocaràs amb un mur pel camí. Però com no saben com retirar els murs...
M'has dit una frase, de les més cruels que he sentit mai. Aquesta frase m'arrossegarà dies i dies...
Un crit de desesperança,...
Llegint Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal
Fa 19 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada