aniversari

Tothom era allà. Totes les esperances i cadascú de nosaltres, únics, amb els nostres passats, érem allà. Jo parlava; parlava per tots, però volia que tu em sentissis. Que t’emocionessis amb mi. Quan vaig aixecar la vista, et vaig veure... emocionat, somrient. La resta de cares de la multitud estaven difuminades, com en una fotografia desenfocada. Només hi eres tu, el teu somriure i la teva mirada brillant. I així, el món es va aturar i una imatge més per als records inesborrables.