amics "a la llunyania"

No sé si el títol és correcte: no sé si hauria de ser "a la llunyania" o "en la llunyania"... perquè segons la normativa catalana de les preposicions i els pronoms febles... :)

Ara bromes a part, avui volia parlar de que no importa tant les noves tecnologies com el que es diu i es fa en elles. Per exemple, l'ús del facebook com a xarxa social per a que tothom vegi lo guapo que surts a les fotos de farra amb els amics, el trobo força patètic. Ara bé, per mantenir contacte amb gent que fa molt de temps que no veus de diversos llocs del món, doncs té una utilitat.

El mateix passa amb el messenger: una conversa quotidiana cara a cara pot ser molt pobre, així com la del messenger; però també es poden fer histories a dues veus, es pot parlar i criticar poesies, lectures,... donar recursos i pàgines web... que són coses que no he aconseguit fer mai de viva veu o en el famós "cara a cara".

Per tant, no hauríem de mirar tant si deixem que els nens tinguin a l'abast determinats aparells o recursos tecnològics, sinó que hauríem de veure per a què els utilitzen. Puc dir que jo els he utilitzat per fer amics de diferents llocs del món, que m'han proporcionat experiències i converses interessants; per comunicar-me amb persones que estimo i no puc veure cada dia per diferents motius. I algunes d'aquestes relacions m'han proporcionat un coneixement interior de les persones molt més gran del que hagués tingut si només hagués estat cara a cara, ja que la comunicación no-verbal es converteix en molt limitada o nul·la; has de fer un esforç per explicarte i a més, és una eina que treu vergonya de parlar d'intimitats, ja que no tens la persona davant.

Per tant: gràcies per existir i salutacions als amics "a la llunyania".