senilitat

Les piràmides de població del món occidental cada vegada reflexen que hi ha més persones grans que joves. Això fa que ens trobem, per desgràcia, amb relativa freqüència demències senils, de diferent gravetat i curs i amb diferents afectacions. Però com que aquesta informació es pot trobar relativament fàcilment a internet, vull parlar d'una altra... per animar els cuidadors/es de persones que pateixen aquest tipus de malalties.

Segur que coneixen, si és així, episodis com quan recorden el passat i creuen que és el present... inicialment espanten, però al cap del temps, i especialment en determinats moments, comences a riure quan la iaia diu que quan vindrà la tieta Margarita (quan la tieta Margarita fa molt de temps que ha mort); tu li expliques i et diu que ho entén, entén que no pot estar viva perquè ella té 87 anys i és més gran, però al cap d'un moment pregunta pel tiet Joan, que encara era més gran que la tieta Margarita...

I després, diu que, gràcies a Déu,... conserven bé el cap. O quan comença a cridar a la mare i diu que aviam si anem a casa, que es fa tard... i dius àvia, ja ets a casa... i pregunta... ah si? Ah, és clar. I on és la mare?

Aprofitar aquests moments per riure és vital; encara que no us entenguin, si veuen que esteu contents, els ajudareu i us ajudareu a vosaltres mateixos.