Les novetats ens enceguen; però amb cada nova novetat es veu també un món més buit. Va aparèixer la televisió; tothom la volia, tothom la cobejava. Quan això s'ha generalitzat, s'han perdut les històries orals, el caliu dels menjars diaris i la qualitat de l'entreteniment, tot i que mai ha estat gaire òptima, en els darrers temps ha arribat a límits poc imaginables en algunes cadenes (d'altres, per sort, es salven i intenten fer séries i programes de qualitat).
En el cinema, es van substituir els guions, els arguments històrics i les interpretacions que emocionaven per efectes especials cada vegada més espectaculars i que dominen les històries i els guions, de manera que aquests venen condicionats per la capacitat dels ordinadors i de la tecnologia. Els guions, que han acabat sent meres reproduccions que pretenen ser enginyoses de la trista capacitat narrativa de la societat.
Tot i així, demanem més realisme; pantalles planes, efectes 3D... demanem realisme per als somnis d'altres, que en diem professionals, i se'ns ha oblidat com somiar i com imaginar a nosaltres, o com persistir per fer realitat els nostres propis somnis.
Llegint El temps feliç, de Josep Piera
Fa 10 hores
Es un fet que tot hi retorna. Les bones histories tornaràn, quan la gent es cansi de tanta explosió i de tan “realisme digital” (quina contradicció, ¿no?). S’ha de tenir paciencia. Amb el temps, els espectacles colorits y exagerats deixarán de donar rentabilitat, i no hi haurà mes remeï que resucitar el bon guió (perdona les meves rucades ortográfiques, els accents i similars, no estic acostumat a escriure en catalá).
ResponEliminaQue "el boss" (com diria en Flanagan) t'escolti!! (més ben dit, et llegeixi...)
ResponElimina